Tinc por de perdre'm, de no saber cap a on caminar, de perdre la llum i vagar per la foscor. Tinc por de deixar de ser jo, por de no reconèixer el meu reflex, de perdre el nord, el control. Tinc por de mirar al meu voltant i no veure a ningú, de no tenir una espatlla en el qual plorar, un amic al que escoltar, una vela que bufar. Tinc por de la foscor, encara que mes por em dóna la claredat, ja que puc veure venir els durs cops que aquesta vida em dóna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario